El Castell

El castell de Peratallada ha tingut sempre fama de ser una fortalesa inexpugnable. Les terres que l’envolten, flonges i inundables, han actuat com una defensa natural de la fortalesa, ja que els enemics, desconeixedors del terreny, acabaven sovint enfonsats en algun aiguamoll. El castell, en canvi, està construït en una roca tan dura que expliquen que quan els homes excavaven en la pedra per fer els fonaments de l’edifici, els cops de pic que havien de realitzar desprenien unes espurnes que els cremaven la pell.
Conta la llegenda que el castell tenia nombrosos passadissos subterranis amb sortida a un bosc proper, per tal que si l’edifici era assetjat els habitants es poguessin escapar.


Un dia, un pagès de la contrada que passava per aquest bosc es trobà una llosa amb una gran anella. L’home l’estirà i, feixugament, la va aixecar. Aleshores va entrar als passadissos i va descobrir el gran carregament de faves que hi havia emmagatzemat a l’interior. En aquells anys de desgràcies i fam, el pagès n’agafà tantes com va poder, però quan se n’estava emplenant la roba els guardes del castell el descobriren. L’home va fugir cames ajudeu-me i sortí del forat, i tant corria que va anar perdent tota la càrrega pel camí. Quan va arribar a casa, trist per haver perdut les faves, es va treure la roba i sentí que alguna cosa dringava a terra; en collir-la, es va adonar que era una fava d’or. L’home, entusiasmat, tornà al bosc a cercar l’entrada del passadís, però no la va trobar.
El pagès buscà i buscà, però mai més no va poder trobar la llosa amb l’anella que amagava aquell gran secret.

Extreta de La màgia del Baix Empordà,
de Montserrat Vayreda.